Dones Banner
protagonistes| glocal| tendències| comunicació| món| esports| violències| memòria| opinió cat | esp
Handbol femení: medalles per a una crisi
L'handbol és un esport en hores baixes a Espanya. La vessant femenina pateix especialment les severes conseqüències de la crisi econòmica però les 'guerreres' continuen lluitant i donant resultats. Darrere de cada victòria hi ha tonelades d'esforç i de sacrifici. S'han de buscar la vida fora de les nostres fronteres però aconsegueixen triomfs pel seu país. La dura realitat de la disciplina apareix després de cada èxit.
esports | 24/03/2015


L'equip femení del BM Granollers. (Foto: Xavier Solanas)

Jéssica Pérez.- Skopje 2008: plata europea. Brasil 2011: bronze mundial. Londres 2012: bronze olímpic. Budapest 2014: plata europea. El medaller no para de créixer i les 'guerreres' estan consolidades com a potència mundial però la realitat de l'handbol femení a Espanya poc té a veure amb la brillantor dels seus metalls. La crisi econòmica ha afectat una disciplina en plena progressió i ha obligat a les seves millors jugadores a l'exili. Els equips de la Divisió d'Honor han de barallar diàriament contra uns pressupostos raquítics que, inevitablement, han minvat el nivell i la qualitat de la millor lliga del país i que han fet desaparèixer clubs importants a escala internacional com ara l'Itxako navarrès, que el 2013 posava fi a la seva història després d'haver arribat a ser subcampió de la Champions.

La situació de la vessant masculina d'aquest esport tampoc és pròspera però elles són habitualment qui més pateixen les retallades. El BM Granollers és l'únic equip d'Espanya que té els seus equips femení i masculí a la màxima categoria tot i l'afany que això suposa, com explica el directiu responsable del primer equip femení, Emili Galisteo: “Hem apostat molt per les noies fins i tot en moments complicats. Quan van pujar a Divisió d'Honor vam haver de plantejar-nos si ho podíem mantenir però vam valorar que era tan important pel club que vam fer i continuem fent esforços”. Fa tres anys l'entitat va entrar en concurs de creditors i van tenir seriosos problemes per salvar-la. Tot i així, no han renunciat al conjunt femení i a tota la base creada. Granollers té un equip de dones des de fa gairebé mig segle però només els darrers deu anys han suposat una línia estable que ha desembocat en arribar a la Divisió d'Honor i tenir set equips, des de benjamines a sènior, amb un total de 131 noies que fan handbol.

La supervivència, però, no és senzilla. Des del club aposten per no fer diferències entre homes i dones i els doten dels mateixos recursos a l'hora d'entrenar, jugar i viatjar. Això sí, mentre que ells reben una petita compensació econòmica, elles no tenen sou. “És el primer any que són a primera línia i no hem aconseguit que en tinguin però caminem perquè aquest projecte es consolidi i s'equipari el màxim possible”, explica Galisteo. La generació d'ingressos tampoc és igualitària com relata el seu entrenador, José Luís Villanueva: “Qualsevol patrocinador prefereix posar un anunci a l'últim camp de la ciutat esportiva del Barça que a la samarreta d'aquestes noies. És molt vergonyós”. I és que la lluita pel suport i la visibilitat de l'esport femení sembla no tenir fi. “Apareixen als mitjans de comunicació un dia perquè han guanyat una medalla però tres dies després ja no surten perquè Cristiano Ronaldo s'ha refredat”, protesta Villanueva. Tot i això, Granollers s'estima les seves jugadores i han convertit el Palau d'Esports en la pista que més públic acull en els partits de femení.


José Luís Villanueva donant instruccions a les seves jugadores. (Foto: Xavier Solanas)

La situació econòmica dels equips i competicions d'handbol femení provoca un sostre massa baix per les seves jugadores, com explica Hatou Jabby, del KH7 Granollers: “Jo mai he arribat a plantejar-me viure d'això però és que aquí a Espanya tenir aquesta idea és impensable”. A països com ara Dinamarca o Hongria la situació és ben diferent, com conta José Luís Villanueva: “En aquests països es tracta a la dona amb respecte, té la mateixa catalogació que ells. De fet, l'handbol femení té més interès i seguiment que el masculí en alguns casos. Però és que tenen unes condicions que els facilita la seva carrera esportiva, a part de la compensació econòmica, com són ajudes a l'estudi, a la maternitat si volen ser mares, etc. Aquí no tenen res”.

La Hatou porta des dels 8 anys practicant aquest esport, jugant al mateix club, però creu que per a ella això mai passarà de hobby: “Si les coses es fan bé, en un futur les noies que ara estan a la base podran jugar a la màxima categoria i amb els mateixos avantatges que els nois. Jo crec que no arribaré”. Confessa que no es veu sortint del país per buscar un lloc en un equip de fora, pas obligatori per a qualsevol dona que somiï amb un avenir professional en la disciplina.

Aquest pas és el que van haver de fer totes les jugadores de la selecció espanyola que avui guanyen medalles pel seu país. Només tres de les 'guerreres' juguen actualment a Espanya, però perquè estan de tornada després d'haver viscut l'experiència a l'estranger. Elles han aconseguit fer saber que l'handbol femení existeix, que les nenes poden jugar a això i que la perseverança té premi. Són l'estímul perfecte per fer créixer la disciplina i per servir de referents. I per descobrir a qui calgui que l'handbol de dones no té res a envejar esportivament al d'homes. El José Luís Villanueva, que ha entrenat equips de tots dos sexes, ho té clar: “L'handbol femení és tremendament més atractiu que el masculí. Molt més pur, molt més plàstic, molt més generós, molt més vistós, molt més atractiu”.

Caldrà, doncs, que tothom el descobreixi, des dels patrocinadors i mitjans de comunicació al públic general. Però no només en la final d'uns Jocs Olímpics o d'un Europeu. Cal un suport constant i sòlid que no celebri les medalles i desaparegui l'endemà. Aquest seria el triomf més esperat de l'handbol femení.

Altres notícies
Informació esportiva i ètica | esports | 14/12/2010
Uniformes nous pel bàsquet femení: progrés o retrocés? | esports | 22/11/2011
Sandra Reichel, la dona forta del Barcelona Ladies Open 2012: “sempre he treballat molt, de manera honesta, intentant no imitar els homes” | esports | 17/05/2012
Guerreres d'aigua per una Barcelona d’or | esports | 17/07/2013
El salt de la María Vasco: de la pista al carrer | esports | 17/07/2014
 

Cerca avançada
Banner
 
 
 
Fes de corresponsal
Envia'ns una carta a la direcció
Butlletí de notícies
 
fem xarxa (pàgines amigues)
 
 
 
  20 universitats públiques organitzen coordinadament activitats de debat sobre treball sexual
Tindran lloc durant el curs 2019/2020 i l’acte a la UAB ... [+]
 
  FotoL’Ada Lovelace Day
El Prat de Llobregat. Cicle de ciència i tecnologia amb perspectiva ... [+]
 
  Exposició Feminismes!
Del 19 de juliol a l’1 de desembre de 2019 al ... [+]
 
  Duoda presenta una nova edició del Màster en estudis de la diferència sexual
El programa de Màster s'inicia al gener de 2020 i finalitza ... [+]
 
  Curs de Defensa Personal Femenina
Tindrà lloc els mesos de novembre i desembre 2019 ... [+]
 
  Viladecavalls acollira al novembre l’exposició Montserrat Roig, cronista d’un temps i d’un país,
L'exposició continua la seva itinerància per Catalunya ... [+]
 
 
© 2009 Associació de Dones Periodistes de Catalunya. Tots els drets reservats  |  Staff  |  Nota Legal  |  Qui Som